les coses de la vida

Francesc Macià i Barrado

Any: 1998

Editorial: Edicions Cossetània

Planes: 150

Llengua: Català

ISBN: 84-89890-05-6

Dipòsit legal: T-166-98

Finalista del 39è premi Víctor Català de contes i narracions (any 1991)

Francesc Macià  ens endinsa a les coses de la vida en relats d'extensions i arguments diversos, centrats majoritàriament a Balaguer entre els anys 50 i 70, a cavall de la realitat i la fantasia, del record i el somni. I ho fa d'una manera amena, senzilla, familiar, perquè parla de si mateix i parla de tots, aconsegueix aquell nivell en què la particularitat es fa interessant a la totalitat, perquè no parla només d'un individu, parla de l'individu, de l'ésser, solitari, social, terriblement tendre, atrapat en l'edat irrepetible, inaturable, de la infantesa, que repensa la infantesa des de la llunyania inabastable, des de la impossibilitat de reviure-la, amb la gosadia de qui crea i tira al dret a través de la memòria. Parla de Balaguer i parla del món. I ens acosta a aquelles escenes entranyables en què els protagonistes són nens, simples, ximples, bufanúvols, en un món no gens innocent (de vegades tanmateix càlid), on el somni estalvia de topar de barres i de dents contra els límits de les coses.

Pirates

Francesc Macià i Barrado

Any: 2000

Editorial: Edicions Cossetània

Planes: 183

Llengua: Català

ISBN: 84-89890-42-0, Dipòsit legal: T-132-2000

Tal com succeïa en el seu primer llibre les coses de la vida, els personatges de Pirates, el segon llibre de Francesc Macià, sembla que competeixin i afinin els instruments per veure qui arriba primer al bell mig del cor de qui llegeix. Hom aconsella al benintencionat lector que faci la prova: que obri el llibre per qualsevol lloc on prèviament ha posat un senyal a tall de punt: sigui quin sigui el moment que iniciï la lectura sentirà de seguida el pataquejar de la tendresa, revestit i arrebossat d'una profunda estima per la nostra llengua, i un humor insòlit, divertit i optimista. I de segur que la descoberta de l'entranyable figura d'en Joe Mosqueta a les primeres pàgines del llibre, al relat "Des de baix, per entremig de les cordes", l'engrescarà en el desig de continuar llegint, i l'ajudarà a endinsar-se en les deus poètiques que s'amaguen al darrere de qualsevol fet aparentment insignificant de la vida quotidiana.

Pirates es presenta amb les mateixes virtuts que les coses de la vida, fonamentalment una escriptura vigorosa i una prosa treballada amb una enorme voluntat d'estil. Papers juganers que ens submergeixen una vegada i una altra en la contemplació de tot aquell munt de petites coses que fan la vida, escrits amb una senzillesa que només és aparent, que és narració dinàmica, aventura, peripècia enlluernadora, travessats de detalls que poden semblar banals però presidits sempre per un treball d'estil.

Un cabdell que algú va enredar

Francesc Macià i Barrado

Any: 2003

Editorial: Edicions Cossetània

Planes: 215

Llengua: Català

ISBN: 84-96035-40-9, Dipòsit legal: B-12.465-032

Tan evocador com les coses de la vida i Pirates, i igualment de divertit i tendre, escrit amb vocació de poder ser llegit com una novel·la o com un recull de narracions independents, Un cabdell que algú va enredar, l'últim llibre d'en Francesc Macià, no és altra cosa que una novel·la o un recull de narracions independents que es creuen i lliguen amb sorprenent habilitat per evocar una història d'esfumaments, desaparicions i absències: la història de la desaparició dels amics al llarg del temps contada a través de la joia de viure d'una colla de xicotets -a punt d'esdevenir xicots, gairebé uns xicots- que es disposen a viure la festa major del seu poble, en un poblet de terra endins, allà pels volts del començament dels anys seixanta. El llibre, d'aparença senzilla, treballat amb una gran voluntat d'estil, amb una estructura formal de caire poètic, ja que en la combinació de capítols s'adapta a aquell tipus fonamental de destribució de la rima anomenat altern o encadenat, i narrat en primera persona per un dels amics de la colla,  del qual l'autor n'amaga sempre el nom amb la intenció  (potser ingènua, potser extravagant) de fer el possible per aconseguir que el lector s'identifiqui amb el narrador de tal manera que li acabi cedint el seu nom i fins i tot el seu físic, tracta -com diu Lobo Antunes parlant del seu darrer llibre- de les emocions d'una colla de xicotets corrent a l'encalç de la vida, més que no pas de les seves peripècies. El resultat és un text ric i entranyable que ens submergeix, sense moure gaire soroll, sense que ens n'adonem, en la contemplació de les petites coses que conformen la vida i que tan sovint ens passen desapercebudes.

Aviat serà tard

Poemes: Francesc Macià

Dibuixos: J. Maria Llobet

Any: 2011

Edita: Fundació Marguerida Montferrato

Carrer del Pare  Sanahüja 3.

25600, Balaguer

973445617

fmmontferrato@gmail.com

www.fmm.cat

Libre d'artiste

carpetes: 16

poemes: 16, reproducions: 16

Sèrie de 125 exemplars

Llengua: Català

ISBN: 978-84-697-2621-1, Dipòsit legal: L-603-2016

Aigua

Com que

a tot estirar

només sóc

un got d'aigua

i encara gràcies

no esperis de mi

que faci

cap mena

de joc malabar

amb les paraules

i encara menys

que m'apliqui

en l'esforç inútil

de temptejar

cap mena

d'exercici brillant de lirisme.

L'únic

que puc fer

és escriure

clar i senzill

alló

que em deia mon pare

com si res no em digués

tal  com mon pare m'ho deia

fa una pila de dies

així de clar i així de senzill:

beu.

Amb eixa calma / Con esa calma

Francesc Macià i Barrado

José Carlos Balanza

Any: 2019

Editorial: Edicions Cossetània

Planes: 124

Llengua: Català i  Castellá

ISBN: 978-84-16342-32-7, Dipòsit legal: T-904-2019

Amb eixa calma és el resultat de la intuïció d’un temps per venir, un temps que ambdós, Francesc Macià i José Carlos Balanza, crèiem que havia de ser un temps de coneixement i esperança. Tots dos vam voler fer possible aquest futur imaginat a través de la successió d’una pila de mails en els quals l’intercanvi de poemes ens anava mostrant a poc a poc, durant anys, d’una manera recíproca i alternada, mentre desenvolupàvem, tal com encara fem avui, tot allò: els nostres projectes i la nostra amistat.